Logo UCMA
Solicita Información
+376 878 300

Què és la psicologia educativa i quines són les seves funcions?

7 de juny de 2021Universitat CarlemanySalut i benestar
  • Home
  • Actualitat
  • Blog
  • Què és la psicologia educativa i quines són les seves funcions?
La psicologia educativa és una disciplina útil per a ajudar a millorar el coneixement. Les formacions en psicologia inclouen aquesta qüestió per la seva importància bàsica.

La psicologia educativa: definició i principals característiques

Aquesta disciplina denominada psicologia educativa se centra en estudiar com funciona l'aprenentatge humà. El que es busca, bàsicament, és entendre com funciona el nostre cervell davant els estímuls.

És important assenyalar que l'aprenentatge es realitza en totes les etapes de la vida. Ara bé, aquesta qüestió té influència en multitud d'aspectes perquè, segons l'edat o la situació de salut, hi ha uns aspectes amb més importància que uns altres. En conseqüència, aquesta és una disciplina en constant millora i perfeccionament.

Les primeres referències d'aquesta disciplina daten de finals del segle XIX, concretament de William James. Ara bé, els avanços d'aquesta van ser paral·lels a la psicoanàlisi (es van tenir en compte estudis de *Freud) i es pot dir que el veritable creador, en 1912, va anar Edward Thorndike. Posteriorment, es van ampliar els estudis i, gràcies a l'aportació de la neurociència, avui comptem amb un saber especialitzat.

Quines són les funcions d'aquesta mena de psicologia? És possible resumir les següents claus:

  1. Anàlisi dels processos d'aprenentatge

L'anàlisi dels processos d'aprenentatge és el punt bàsic d'aquesta disciplina. I entendre com s'aprèn o les característiques de cada cas o col·lectiu és central.

No hi ha dubte que aquesta disciplina compta amb diversos punts en comú amb altres camps del saber com la neurociència. Al cap i a la fi, és el funcionament del cervell el que té un paper decisiu en l'adquisició de conceptes. Això sí, també cal assenyalar alguns elements secundaris com, per exemple, l'entorn.

El coneixement de com aprenem serveix, també, per a saber per què fallem. I, evidentment, això donarà, en última instància, unes possibles solucions que has de conèixer. Per això aquesta primera part es converteix en imprescindible.

En definitiva, els professionals de la psicologia de l'educació, prenen nota per a decidir. És bo, doncs, tenir presents aquestes qüestions.

  1. Millora dels processos d'aprenentatge individual

La millora dels processos d'aprenentatge és la característica proactiva d'aquesta disciplina.

Entendre com s'aprèn és un primer pas. Ara bé, al final el que es pretén és millorar aquests processos d'aprenentatge. No ha d'estranyar, doncs, que la majoria dels centres educatius comptin amb un psicòleg que es dedica de manera específica a aquestes qüestions.

La millora passa, en moltes ocasions, per una detecció prèvia del problema i una mediació. Els professionals realitzen una anàlisi i comproven si hi ha algun problema no diagnosticat. En alguns casos, això és rellevant perquè pot haver-hi problemes per a aprendre per dislèxia o una malaltia de la qual no hi havia constància.

És aquí on es donen unes pautes a les persones perquè aquestes les apliquin. I, per exemple, és on s'explica què fer per a estudiar o aprendre millor.

  1. Millora dels processos d'aprenentatge col·lectius

És cert que l'individu és el que, principalment, aprèn. Però l'entorn cultural influeix, fins a tal punt que en alguns casos és determinant.

És per això que la psicologia educativa no tanca la porta a la psicologia social i pren elements d'aquesta. Quina és la clau? Conèixer les pautes d'aprenentatge dels col·lectius, així com els principals impediments. L'objectiu final és donar-los la volta i, d'aquesta manera, millorar les xifres globals.

Ara bé, quan parlem de col·lectiu ho podem fer en diverses dimensions. Ens referirem a grups ètnics, socials o de gènere, segons les circumstàncies. Si bé aquesta qüestió té una importància secundària, no estem aïllats de l'entorn.

És important assenyalar, en conseqüència, que aquesta funció es pot aplicar en centres educatius reglats, però també per a col·lectivitats més àmplies.

  1. Adequació dels processos d'aprenentatge a l'edat

L'adequació dels aprenentatges a l'edat és un altre dels aspectes altament rellevants.

En primer lloc, has de tenir present que, segons l'edat que tinguis, els teus processos d'aprenentatge variaran. Està demostrat que hi ha determinades regions cerebrals que tenen més protagonisme en la infantesa i que unes altres ho tenen en l'edat madura. Saber això és fonamental per a poder establir pautes d'aprenentatge adaptades.

D'altra banda, la rapidesa d'assimilació de coneixements també està associada a l'edat. La plasticitat del cervell és major en la primera infància, de manera que hi ha possibilitats d'aprenentatge molt més senzilles en la infantesa. En conseqüència, tenir en compte això és essencial per a un bon aprenentatge.

En definitiva, del que es tracta és d'ajudar al fet que altres persones millorin l'aprenentatge. I això implica posar noves pautes, però, també altres metodologies pedagògiques.

En quines àrees pot treballar la psicologia de l'educació?

Aquesta branca de la psicologia treballa en diferents camps interrelacionats entre si:

  • Experimental: realitzar test i diferents sondejos per a comprovar quins són els procediments d'aprenentatge. Aquesta recollida de dades és bàsica per a passar a altres fases.
  • Fisiològica: aquesta àrea està íntimament relacionada amb la neurociència, ja que incideix en els processos cerebrals.
  • Laboral: aquesta àrea incideix en els centres de treball o organitzacions públiques. I, d'altra banda, s'integren coneixements de la psicologia social, ja que és fonamental per a establir pautes generals.
  • Instructiva: aquesta és una de les àrees més conegudes, perquè incideix en els materials d'aprenentatge, currículums i mediacions. És imprescindible que es treballi en conjunt amb els docents.
  • Clínica: l'àrea clínica s'encarrega dels problemes d'aprenentatge i, en aquest sentit, és important diferenciar quines són les patologies del que són simples qüestions a millorar.

Per tant, són diverses les àrees és les que treballa aquesta disciplina. I és convenient conèixer-les per a entendre les seves diferents ramificacions i conseqüències pràctiques.

Conclusió

La psicologia educativa és un saber amb múltiples aplicacions, sobretot en el camp acadèmic. Qualsevol persona que compti amb la titulació pot utilitzar aquest sap