ca
Bàsicament, és l'estudi de la psicologia subjacent del comportament criminal.
El treball col·laboratiu amb professionals de la salut mental és important per a comprendre com respondre millor al comportament delictiu. Els professionals de la salut mental poden ajudar a identificar problemes subjacents que poden estar contribuint al comportament delictiu.
La psicologia criminal és una disciplina paral·lela que estudia la relació entre el crim, les lleis i els intents de modificar una conducta que es pot considerar criminal utilitzant diferents intervencions psicològiques.
A primera vista, sembla que aquests dos són molt diferents perquè un tracta sobre el crim mentre que l'altre tracta sobre la salut mental. Però després d'aprofundir en tots dos, es descobreix que són sorprenentment similars, especialment quan es fixen en els seus objectius. Tots dos volen saber per què les persones cometen delictes i tots dos volen trobar maneres de canviar aquest comportament perquè no torni a succeir.
Els psicòlegs i psicòlogues criminalistes treballen de diverses formes amb les forces de l'ordre, els sistemes penitenciaris i els advocats per a ajudar-los a comprendre el comportament i l'estat mental. També poden participar en qüestions de política social relacionades amb el crim i la justícia penal.
L'objectiu principal de la psicologia criminal és estudiar els pensaments, emocions i accions dels delinqüents. La seva missió no és una altra que la d'esbrinar com pensen aquestes persones, quins són els seus motius i per què cometen delictes.
En una societat que sigui saludable, les persones poden prosperar i sentir-se segures. Això implica la possibilitat de rehabilitació dels delinqüents, i a això ajuda en gran manera la psicologia criminal.
Amb una gran quantitat de factors a tenir en compte, com la cultura, l'educació i l'estat de salut mental d'un individu, aquest camp és difícil de precisar. No obstant això, s'observen algunes tendències generals entre els delinqüents que poden ser útils per a comprendre els seus processos de pensament.
Les tendències en psicologia criminal estan evolucionant perquè la societat s'està tornant més conscient de la salut mental.
La consciència sobre la salut mental no és un concepte nou, però recentment s'ha convertit en un dels temes més comentats en els mitjans públics. Això ha portat al fet que s'incrementi el nombre de professionals de la salut mental, així com un augment de la recerca sobre malalties mentals. La psicologia criminal continuarà evolucionant a mesura que la societat s'eduqui més sobre el tema.
El sistema de justícia penal ha experimentat un canvi dramàtic en els últims anys. Els ciutadans es preocupen cada vegada més per la seguretat pública, i per això aquesta branca de la psicologia és cada vegada més important.
La psicologia és l'estudi científic dels pensaments, les emocions i el comportament. És un error comú pensar que la criminologia és un subconjunt de la psicologia. Però en realitat, mentre que la psicologia es pot utilitzar per a estudiar el crim i els criminals, la criminologia és un camp completament separat.
Els criminòlegs i criminòlogues s'enfoquen a comprendre el crim des d'una perspectiva social, mentre que els psicòlegs i psicòlogues examinen el crim des de la perspectiva de la salut mental del criminal.
L'objectiu de la recerca de la psicologia criminal és comprendre per què les persones s'involucren en conductes delictives i per què solen estar motivades quan cometen delictes com el robatori o l'agressió. Per a fer això, els investigadors utilitzen diferents mètodes, inclosos qüestionaris i entrevistes, per a recopilar dades dels participants que també han estat condemnats per delictes.
L'empatia és una eina de recerca clau en psicologia criminal. És l'habilitat de comprendre com se senten els altres imaginant les seves emocions. L'empatia es pot aconseguir a través de l'experiència personal o projectant-se en la situació de l'altra persona.
L'experiència personal pot ajudar a sentir empatia per la víctima d'un delicte, mentre que la projecció en la vida d'una altra persona requereix cert grau d'objectivitat de la seva part.
Una altra eina de recerca utilitzada en psicologia criminal és la recerca del comportament humà, que inclou habilitats de comunicació i tècniques d'observació que s'utilitzen per a interpretar les accions i reaccions de les persones als estímuls.
Aquest mètode es basa en comprendre les normes socials, els costums i els senyals de comunicació per a llegir els senyals d'algú que pot estar mentint, per exemple, si una persona parpelleja amb més freqüència de l'habitual o sempre porta una mà en la butxaca.
Les perspectives biològiques de la psicologia criminal es basen en el cas que l'estructura genètica, biològica o fisiològica d'un individu pot exercir un paper important en les probabilitats de cometre un delicte. Les explicacions biològiques del delicte van des d'anomalies greus del funcionament del cervell fins a nivells baixos de determinades vitamines en la dieta.
Les sociopsicològiques analitzen les influències socials que condueixen a conductes delictives com la pobresa, la vida familiar i la pressió dels companys. Les cognitiu-conductuals examinen com les persones aprenen a respectar la llei modelant les expectatives socials i reaccionant al càstig o recompensa contingències.