ca
Orígens i història de l'enginyeria d'organització industrial
Orígens i història de l'enginyeria d'organizació industrial
El present camp de coneixement està estretament lligat al desenvolupament de la industrialització. Quan les fàbriques consistien en petits tallers artesanals no era necessari debatir sobre l'organització d'aquestes.
L'eclosió d'aquesta branca es situa al segle XX amb l'arribada de la Segona Revolució Industrial. En aquell moment la optimització de la organització a la feina no tenia tanta importància, ja que les preocupacions anaven centrades al creixement econòmic i la competitivitat.
Avui dia, aspectes com el preu de les matèries primeres, el mercat i la formació dels treballadors són importants, però a causa de trobar-nos en un context de competència creixent, l'organització dels recursos que es fan servir ha esdevingut en qüestió essencial.
Els precursors: Adam Smith i David Ricardo
La ciència econòmica es desenvolupa durant la segona meitat del segle XVIII. Els economistes clàssics ja van veure la importància de la organització empresarial. Ara bé, les tècniques per dur a termes les observacions eren rudimentàries.
Adam Smith, en la seva obra "La Riquesa de les Nacions" va assenyalar la importància de l'especializació de les fàbriques. Puntualitzava com millorar la producció dividint el treball de forma eficient mitjançant la especialització. Va utilitzar l'exemple de les agulles i com utilitzant el mateix factor de treball es generaven moltes més unitats.
David Ricardo, que desenvolupà gran part de l'ideari de Smith ja durant el segle XIX, incidí en l'especialització productiva, però aquest cop enfocada al comerç internacional entre països.
Ambdós autors constataven realitats i les observacions que van fer van obrir nous horitzons. Tot i això estaven limitats pels medis que feian servir i no realitzaven anàlisis quantitatius de la producció "in situ". El que feien els economistes de l'època era establir conclusions a partir de dades genèriques.
Frederick W. Taylor i el sorgiment de l'Enginyeria d'Organització Industrial com a ciència
El terme d'Enginyeria d'Organització Industrial neix a l'article"Shop Management" de Frederick Taylor de 1903. En la seva obra "Principles of Scientific Management" de 1911, aquest enginyer mostrà una metodologia nova per mesurar l'organització industrial. Les característiques principals eren aquestes:
- Mesura dels temps: Taylor va comprovar el temps necessari per dur a terme una operació. L'objectiu era reduir aquest temps, per augmentar la productivitat. Sense aquesta mesura l'enginyeria d'organització industrial no seria viable.
- Especialització productiva: Aquest tret també permetia augmentar la productivitat ja que els treballadors es centraven en una sola àrea. Com a conseqüència, es va extendre la filosofia de la divisió del treball.
- Estudi de la metodologia: Taylor va verificar quines metodologies de treball funcionaven millor. Això permetia obtenir nous models organitzatius més eficients.
- Productivitat: La mesura de la productivitiat era un factor de càlcul bàsic que possibilitava la opció d'establir comparacions.
- Incentius: Els incentius estaven centrats en millorar la productivitat fent que els treballadors fossin més productius. A la vegada s'afavoria la competitivitat.
El mètode que creà, anomenat taylorisme, fou pioner en l'introducció d'elements racionals. Altres personalitats d'aquesta disciplina, com Henry Ford, van aprofitar aquest mètode i van introduir-hi variants. El que quedà per sempre fou l'enfocament que donà Taylor: l'anàlisi científic i directe de tots els processos.
La consolidació en els plans d'estudi
El desenvolupament econòmic posterior a la Segona Guerra Mundial obligà a millorar els sistemes d'organizació industrial. Aquesta disciplina va esdevenir en una ciència d'estudi general amb plans reglats.
L' Enginyeria d'Organizació Industrial era, en un principi, un complement als estudis d'Enginyeria Industrial, però durant la dècada de 1990 es va generalitzar i establir com una disciplina pròpia. Avui dia trobem molts estudis específics d'aquesta matèria, tot i que aquesta formació és eminentment pràctica.
Per altra banda hem de destacar que ha anat guanyant pes en la gran part de plans d'estudi d'arreu i, el que és més important, té una vessant disciplinar que abarca qüestions ambentals o, fins i tot, de polítiques públiques. Conceptes com l'ètica professional, el desenvolupament sostenible o l'economia circular són tinguts en compte a l'hora d'implementar un procés productiu.
No és estrany que aquesta disciplina hagi guanyat tanta importància en els darrers anys, ja que qualsevol mètode d'organització industrial genera o treu valor.
Conclusió
L' Enginyeria d'Organizació Industrial permet executar models organitzatius productius i funcionals. A més, avui dia aquest camp s'utilitza en altres àmbits. Qualsevol fàbirca o empresa productiva ha de tenir en comptes aquests aspectes quan arrenca algun projecte.
Els estudis d'aquesta branca de coneixement són perfectes si hom es vol centrar en qüestions relacionades amb la millora dels rendiments a través de la organització.